Presentació


El passat 9 de juliol es va morir Eduard Pérez Lluch, historiador i entusiasta lluitador per la defensa de la cultura i el patrimoni de Campanar i per extensió de tots els nuclis històrics que formen part de l'Horta de la ciutat de València.
Poques persones han conegut en tanta profunditat la història, les gents i la terra de la seua estimada Campanar i, per això mateix, la problemàtica de la gestió d’un territori de l’Horta, que, front la pressió urbanística de la ciutat, veu com dia a dia va perdent el seus trets d’identitat, el seu propi patrimoni profundament desconegut i la terra d’horta mateixa, diluint-se en una uniformitat urbana impersonal i gens respectuosa en el que va ser un antic lloc de l’Horta.
La mort d’Eduard ens va impulsar a una colla d'amics i col·legues de professió a dur a terme un merescut homenatge que, alhora, ens permetrà l'oportunitat de debatre sobre una sèrie de temes que van ser motiu d'investigació i d'activisme social del nostre amic i company, tant des de la perspectiva històrica, com des de la problemàtica actual de gestió de les àrees urbanes i rurals d’uns barris que, com Campanar, formaren part de l’extens antic territori d’horta de València.
Les Jornades s'han previst com un punt de trobada per a la reflexió, el debat i la recerca de vies d'actuació al voltant de la relació horta-ciutat, massa sovint poc fluïda, prenent Campanar com a punt de referència per a la resta de àrees de la antiga horta de la ciutat de València.
Des del coneixement de les coses, bé des de la investigació, la gestió o la pròpia vivència, l'objectiu és ajuntar en una mateixa taula els diferents agents que poden i han d'opinar sobre els temes que es proposen a les àrees temàtiques. Ajuntar en el debat, per una banda, a aquells que des de la investigació i l'estudi del passat i del present poden aportar els valors patrimonials, socials, econòmics o culturals del nostre territori valencià situat entre l'horta i la ciutat. De l'altra, als gestors i agents socials i cívics que viuen el dia a dia d'aquest espai en ocasions difús, on el límit entre el rural i l'urbà no queda plenament definit i és motiu de tensions, en general, en detriment de l'horta.
En temps passats la gent de l’horta prenia un caragol marí com a corn i amb el seu toc, el toc del caragol, assabentava dels perills que els venien damunt, com ara els bandolers. D’alqueria en alqueria, passant pels molins dotats de garites com la del molí dels Frares o la del Sol, es transmetia l’anunci de la mobilització que ben aviat arribava a tots.
Ara és temps de reflexió i d’immediata acció. La dràstica transformació dels últims vint-i-cinc – trenta anys als nuclis dels nostre barris històrics, fent desaparèixer fins i tot la trama urbana, com ara a Russafa o Orriols, o l’urbanització de amplies àrees d’horta esborrant-se de la memòria séquies, alqueries, molins i parcel·les,  ens mou a plantejar-nos els models de gestió i planificació de la terra, del patrimoni o dels centres urbans, que volem per als propers anys a la nostra ciutat.
Per tot això, hui en dia és necessari tornar a prendre el caragol i fer-ho servir per a cridar la atenció, com Eduard feia de manera constant.